Desigualtat política: l'altra cara de la moneda de la desigualtat econòmica?

31/07/2020

Ibrahim Rifath@photoripey

 

Durant els darrers anys, especialment després de la crisi del 2008, el tema de la desigualtat econòmica ha esdevingut un importantíssim focus de recerca. A hores d’ara, és clar que la crisi va augmentar significativament la desigualtat econòmica – els rics van esdevenir més rics, i els pobres, més pobres. Els problemes que això genera són diversos i van més enllà de l’àmbit estrictament econòmic. Ara bé, hi ha d’altres tipus de desigualtat que reben menys atenció mediàtica però són igualment preocupants. Aquí em centraré en un d’ells, la desigualtat política, que té importants implicacions per a tot sistema democràtic, i que està estretament vinculada a la desigualtat econòmica.

 

La primera dificultat que presenta la desigualtat política n’és la definició. Així com és molt fàcil definir què és la desigualtat econòmica (la diferència de poder econòmic, entès com a possessió de riquesa, entre aquells que en tenen més i aquells que en tenen menys), és molt complicat elaborar una definició paral·lela de la desigualtat política, perquè el poder polític és un concepte molt més abstracte que la riquesa econòmica. Per tant, també esdevé problemàtic mesurar les diferències de poder polític que hi ha entre individus i grups socials.

 

D’entrada, doncs, trobarem que la manera d’entendre la desigualtat política dependrà molt de com entenem el poder polític. En la literatura acadèmica, s’observen dues grans tendències a l’hora de proposar definicions. D’una banda, trobem un grup que intenta desgranar quins aspectes de la vida i les accions dels individus els condueixen a tenir més poder polític (o a percebre que en tenen). De l’altra, trobem un altre grup que se centra a determinar la influència que els governats tenen sobre el seu govern. En el primer grup hi trobem, per exemple, Varieties of Democracy (V-Dem), una base de dades que estudia i mesura diversos aspectes de sistemes democràtics de tot el món. Un dels indicadors que mesuren és precisament la igualtat política. Per fer-ho, conceben el poder polític com un concepte que engloba (a) la participació activa en política (per exemple, l’exercici del dret a vot), (b) formar part d’organitzacions de la societat civil, (c) ser representat en el govern, (d) tenir capacitat de marcar l’agenda política, (e) influir en decisions polítiques i (f) influir en la implementació d’aquestes decisions (Coppedge et al. 2019). També hi trobem el Multidimensional Inequality Framework (MIF) presentat per la London School of Economics and Political Science, que mesura desigualtats en 7 dominis de la vida humana, entre els quals la política, on inclou la participació política i social, l’excés d’influència de les elits i el dret d’associació com a elements per mesurar la desigualtat política. Dins d’aquest grup hi trobaríem també investigadors que tenen en compte aspectes de la psicologia política, com Marx i Nguyen (2018), que consideren en els seus estudis dues dimensions del poder polític: l’experiència subjectiva de la capacitat que hom té d’entendre i influir en política i la participació política.

 

El segon grup pren una direcció diferent a l’hora d’afrontar el problema. Implícitament o explícita, es basen en la següent definició normativa que Robert Dahl (1971) va fer de la democràcia: “Una de les característiques clau d’una democràcia és la capacitat de resposta [responsiveness] del govern a les preferències dels ciutadans, considerats com a políticament iguals”. Els dos autors més importants que prenen aquesta cita com a punt de partida són Larry Bartels i Martin Gilens. Tots dos han intentat mesurar quina és la capacitat de resposta dels governs a les preferències dels ciutadans, i ho han fet calculant la relació entre l’opinió pública i l’adopció de polítiques per part del govern de torn.

 

Malgrat les diferències d’aproximació a la qüestió, tots dos grups tenen coses en comú. Per començar, tots prenen com a variable independent o unitat de referència la distribució econòmica de la societat. És a dir, tots agrupen els individus en funció del seu nivell econòmic i llavors observen les diferències de poder polític entre aquests grups. Això fa que la qüestió de la desigualtat política estigui estretament lligada a la de la desigualtat econòmica, ja en un pla teòric.

 

L’altre gran punt de confluència entre ambdós grups són les conclusions a què arriben. Tant uns com altres conclouen que hi ha una forta correlació entre desigualtat econòmica i desigualtat política (Houle 2018) i que la gent amb més recursos econòmics té més poder polític, ja sigui entès com a influència i/o com a participació (Marx i Nguyen 2018). En els diversos estudis de Gilens i Bartels, publicats per exemple en llibres com Affluence and Influence: Economic Inequality and Political Power in America (Gilens 2012) o Unequal Democracy: The Political Economy of the New Gilded Age (Bartels 2008), es demostra que la resposta dels governs a les preferències del ciutadà mitjà és nul·la. En canvi, s’observa una forta correlació entre les preferències dels més rics i la capacitat de resposta del govern. Dit d’una altra manera, els governs són sensibles a les preferències dels més rics, però no ho són gens a les de la resta de ciutadans.

 

Com passa en la majoria de qüestions que presento, la literatura acadèmica fa servir principalment dades dels Estats Units, una societat més desigual que les europees (excepte Bulgària, segons les darreres dades del Coeficient de Gini publicades per l’OCDE). Això fa que les hipòtesis per explicar les causes de la desigualtat política se centrin molt en elements específics de la política americana (la cultura política, les institucions i sistemes de representació i govern, etc.). A més a més, aquest biaix americà permet pensar que en societats menys desiguals, la desigualtat política es redueix considerablement. Ara bé, els estudis que fan servir dades de països europeus o de països de l’OCDE, demostren que la desigualtat política no és ni molt menys exclusiva dels EUA. A tall d’exemple, Bartels (2017) analitza la capacitat de resposta dels governs de diversos països de l’OCDE a les preferències dels seus ciutadans en una qüestió concreta: la despesa pública. L’estudi conclou que en les democràcies riques, les preferències dels rics reben resposta per part dels que dissenyen polítiques públiques, mentre que les preferències dels pobres no tenen cap mena d’influència. Finalment, hi ha alguns estudis en marxa centrats en un sol país europeu (Alemanya, Suècia i Suïssa) que reprodueixen metodologies fetes servir per analitzar els EUA. Haurem de parar atenció als resultats que obtinguin.

 

A més de la limitació geogràfica, tota la recerca publicada sobre desigualtat política parteix sempre, com ja he dit, de la desigualtat econòmica, donant per descomptat una correlació intrínseca entre tots dos conceptes. No he trobat cap estudi que se centri a estudiar si hi ha correlació entre la desigualtat política i altres maneres d’agrupar la societat (per exemple, per nivell educatiu, per raça, per estatus de ciutadania, etc.). És clar que la desigualtat econòmica està estretament relacionada també amb aquestes variables, i podria ser que els experts hagin conclòs que tot queda reduït a nivells de riquesa, però és molt difícil trobar estudis que ho explicitin.

 

En definitiva, si es confirma que la desigualtat econòmica és la causa principal i fonamental de la desigualtat política, tindrem nous motius per preocupar-nos-en. En aquest article no he tractat les consideracions normatives respecte la igualtat política de les democràcies, tot i que sens dubte planen sobre la qüestió. Les democràcies occidentals es basen en governs representatius escollits a través d’eleccions. La premissa “una persona – un vot”, és a dir, la idea que el vot de tothom val el mateix, si bé no s’aplica gairebé mai al peu de la lletra pel disseny dels sistemes electorals, copsa una idea fonamental de tot sistema democràtic: tots els ciutadans tenen el mateix pes a l’hora de prendre decisions que afecten el govern que els regeix. Tots acceptem que els nostres representants, temporalment, tindran un poder polític superior, però és un poder polític delegat, revisat i actualitzat cada cicle electoral.

 

El que ens estan dient els estudis que he presentat més amunt és que tot plegat no és cert. Que hi ha condicions més enllà de la política i del sistema de representació que afecten d’una manera molt substancial la influència que cada persona té sobre les decisions governamentals que afecten tota una societat. I per si no és prou, són unes condicions arrelades sovint en processos que depassen una, dues, tres i quatre generacions, i són per tant molt difícils de canviar.

 

-Coppedge, Michael, John Gerring, Carl Henrik Knutsen, Staffan I. Lindberg, Jan Teorell, David Altman, Michael Bernhard, M. Steven Fish, Adam Glynn, Allen Hicken, Anna Lührmann, Kyle L. Marquardt, Kelly McMann, Pamela Paxton, Daniel Pemstein, Brigitte Seim, Rachel Sigman, Svend-Erik Skaaning, Jeffrey Staton, Agnes Cornell, Lisa Gastaldi, Haakon Gjerløw, Valeriya Mechkova, Johannes von Römer, Aksel Sundtröm, Eitan Tzelgov, Luca Uberti, Yi-tingWang, Tore Wig, and Daniel Ziblatt. (2019), "V-Dem Codebook v9" Varieties of Democracy (V-Dem) Project. Disponible a: https://www.v-dem.net/media/filer_public/e6/d2/e6d27595-9d69-4312-b09f-63d2a0a65df2/v-dem_codebook_v9.pdf.

 

-CASE, The Multidimensional Inequality Framework. Disponible a: http://sticerd.lse.ac.uk/inequality/the-framework/participation.asp

 

-Dahl, Robert. (1971), Poliarchy: Participation and Opposition, Yale University Press.

 

-Gilens, Martin. (2012), Affluence and Influence: Economic Inequality and Political Power in America. Princeton University Press and Russell Sage.

 

-Bartels, Larry M. (2008), Unequal Democracy: The Political Economy of the New Gilded Age, Princeton University Press.

 

-Houle, Christian. (2018), “Does economic inequality breed political inequality?”, Democratization, 25:8, 1500-1518.

 

-OCDE, Income Inequality. Disponible a: https://data.oecd.org/inequality/income-inequality.htm

 

-Bartels, Larry M. (2017), “Political Inequality in Affluent Democracies: The Social Welfare Deficit (draft)”, Working paper 5-2017,  Research Concentration: Elections and Electoral Rules.

 

-Marx, Paul and Nguyen, Christoph. (2018), “Anti-elite parties and political inequality: How challenges to the political mainstream reduce income gaps in internal efficacy”, European Journal of Political Research, 57: 919–940.

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Buscador

Entrevistas

Qué opinan las voces más destacadas sobre los asuntos más candentes.s

Series

Diversos temas tratados con mayor profundidad y extensión en formato de series de artículos monotemáticos

colabora.jpg

¿En desacuerdo con este artículo?

Si quieres quieres criticar o complementar este texto, si no compartes su perspectiva, no lo dudes, haznos tu propuesta a la redacción.

Please reload

Revista Libertalia

Filosofía y Humanidades

  • Twitter - Revista Libertalia
  • Facebook - Revista Libertalia
  • LinkedIn - Revista Libertalia
  • SoundCloud - Revista Libertalia

Revista Libertalia es un proyecto sin ánimo de lucro ni línea editorial centrado en la filosofía y las humanidades.

 

Nuestro objetivo es promover la reflexión seria y profunda entre gente joven de dentro y fuera de la academia, tratando los diversos temas de forma compleja, pero con un lenguaje claro y directo.

 

Si estás interesado en colaborar con nosotros no lo dudes, enviándonos tus textos; nuestro equipo estará a tu disposición para acompañarte en el proceso de edición y publicación;  o bien ayudándonos a financiarnos a través de Patreon. 

Recibe la Newsletter