L'economia feminista: una crítica al capitalisme en temps de pandemia

28/05/2020

Jack Finnigan @jackofallstreets

 

A hores d’ara, tots som ben conscients que la crisi econòmica, provocada per les mesures de salut pública aplicades per tal d’aturar la pandèmia de la covid-19, és una realitat. Qui més qui menys ha vist les previsions dels bancs estatals, que calculen descensos del PIB i ascensos de l’atur mai vistos.

 

Ara bé, la pandèmia ha posat al descobert que àmbits molt importants de la nostra vida individual, social i econòmica no són copsats per les mesures econòmiques ortodoxes. Tant la malaltia en si com els ajustos que moltíssimes famílies han hagut de fer per complir les mesures imposades pels governs han posat de manifest que el funcionament normal de l’economia depèn de factors subjacents, com per exemple, i de manera molt prominent, totes aquelles activitats que tenen a veure amb la cura de les persones: cura dels malalts, cura de la gent gran, cura dels infants.

 

Els sectors laborals que ofereixen aquests serveis tenen diverses característiques en comú. En primer lloc, són feines que sovint es fan sense cobrar. En segon lloc, són feines que recauen sobretot en les dones. I en tercer lloc, són feines que no entren en els indicadors de l’economia ortodoxa, com per exemple el PIB. Aquests tres, que a primer cop d’ull podrien semblar independents els uns dels altres, han estat estudiats des de fa temps sota el prisma del que des dels anys 90’ s’anomena economia feminista.

 

El terme “economia feminista” va començar a ressonar entre els corrents acadèmics fa més de 25 anys (tot i que té orígens ja en el segle XIX) per denominar una escola de pensament econòmic i acció política que pretenia posar la qüestió del gènere al centre del debat teòric, metodològic i polític[1]. Com explica Lourdes Benería en aquest article, l’economia feminista va posar sobre la taula la ceguera del paradigma econòmic neoclàssic a les desigualtats econòmiques sustentades per desigualtats estructurals de gènere[2]. En èpoques de creixement del PIB, de creixement del comerç, de creixement de la mobilitat de mercaderies i persones, de creixement de la borsa, i de reducció de l’atur, són pocs els que es pregunten si allò que mesuren aquests indicadors és realment representatius de la vida de la majoria de persones. Però hi va haver un grup d’economistes que es va adonar que les dones són majoritàriament absents o mal-representades en aquesta manera d’analitzar l’economia, perquè aquests indicadors es fixen només en activitats productives i comercials i en el mercat laboral formal. En canvi, les característiques de la presència de les dones en el mercat laboral i de llur activitat socioeconòmica s’escapa sovint d’aquestes mesures. Vegem per què.

 

La igualtat de gènere en el mercat laboral és un dels objectius de les polítiques de Justícia i Drets Fonamentals de la Unió Europea. En aquest sentit, l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere publica dades que ajuden a entendre millor la posició de les dones en l’economia. Per exemple, a part de tenir menys presència en el mercat laboral europeu (el 67% de les dones tenen feina, pel 79% dels homes), només el 41% de les dones gaudeixen de feina a temps complert, pel 57% dels homes. A més a més, 3 de cada 10 dones treballen en els sectors educatiu, sanitari i de treball social, mentre que només hi treballen el 8% dels homes. La proporció s’inverteix si mirem els sectors científic, tecnològic, enginyeria i matemàtiques, on hi treballen el 33% dels homes i el 7% de les dones. Finalment, els homes tenen, de mitjana, una vida laboral 5 anys més llarga que les dones[3].

 

Pel que fa a l’equilibri entre feina i vida privada, la recerca mostra consistentment com les dones són qui assumeix les tasques de la llar i de cura, tant dels fills com de familiars malalts, grans o amb discapacitats[4]. Aquest ha estat un dels focus de l’economia feminista, ja que es considera causa i conseqüència de moltes de les desigualtats que hem valorat en el paràgraf anterior. Per una banda, és causa de la menor presència de dones en el mercat laboral. Com indica aquest estudi amb dades d’Anglaterra, l’ús de cures formals (és a dir, la contractació de professionals per tal que tinguin cura dels familiars necessitats), està associat amb més probabilitats de tenir feina, especialment per a les dones, i encara més per aquelles dones que dediquen 10 o més hores a la setmana a tenir cura d’alguna persona propera. Com és lògic, com més hores es dediquen a cuidar de persones de l’entorn sense cobrar, pitjors són les perspectives laborals[5]. A més a més, tenir cura d’algú augmenta les probabilitats de treballar menys hores, cosa que explicaria per què menys dones que homes treballen a temps complet[6].

 

Per altra banda, que les dones siguin les responsables de tenir cura de la gent necessitada de l’entorn familiar és també, en part, conseqüència de la seva posició en el mercat laboral. El fet que cobrin, de mitjana, sous més baixos que els homes, revesteix de racionalitat econòmica la decisió que siguin elles les que sacrifiquin el futur laboral. Ara bé, quedar-se amb aquesta explicació suposaria, novament, no veure què hi ha més enllà dels números, que és precisament el que critica l’economia feminista. I és que aquestes dades apunten clarament a l’impacte socioeconòmic dels rols de gènere: no és pas coincidència que, arreu i independentment del nivell educatiu i de l’origen socioeconòmic, siguin les dones les que proporcionin cures, ja sigui a canvi d’un sou o de franc (o totes dues coses).

 

Ens hem de preguntar, doncs: per què són les dones qui assumeixen els rols de cuidadores? Segons un estudi qualitatiu fet a Irlanda, les dones adopten el rol de cuidadores informals de parents de més edat per defecte, de manera progressiva i sense qüestionar la manca d’implicació de l’entorn masculí. Els receptors de les cures tampoc no qüestionen que els fills homes no comparteixin responsabilitats. Algunes autores han especulat que el fet que les dones adquireixin rols de cuidadores tant a casa com en el mercat laboral està associat al fet que es consideren tasques “apropiades” per les dones, tasques que tendeixen a estar mal pagades i socialment poc valorades[7] – i, podríem afegir-hi, mal analitzades per les eines econòmiques tradicionals, incapaces d’atribuir valor econòmic a les activitats majoritàriament realitzades per dones.[8]

 

Això ens retorna al principi de l’article i al tema de l’any (i de la dècada, segurament): el virus. La crisi del coronavirus posa novament sobre la taula la necessitat de disposar d’instruments que ens permetin analitzar millor la situació laboral i econòmica de la gent, per diversos motius: en primer lloc, per tal de poder elaborar polítiques que copsin els sectors de la població que més han patit, pateixen i patiran aquesta crisi. No només per haver perdut la feina, sinó per haver-la haguda de deixar per tal de poder cuidar els fills o els malalts, i pel risc que suposa per a algunes quedar-se a casa. De moment, diverses economistes ja han denunciat que les polítiques posades en marxa pels governs europeus estan ignorant la perspectiva de gènere. Per exemple, aquest article explica com les ordres de no sortir de casa, tancar escoles i guarderies i treballar des de casa tenen un impacte negatiu superior en les dones que en els homes[9]. I en segon lloc, per disposar d’una imatge de l’economia que no només es fixi en el creixement de la producció i del capital, sinó que doni valor a aquelles activitats que, sense generar els mateixos resultats monetitzables, s’ha fet evident que són essencials per tal que la societat existeixi. Això és precisament el que proposa l’economia feminista.

Referències

 

Agenjo‐Calderón, A. i Gálvez‐Muñoz, L. (2019), Feminist Economics: Theoretical and Political Dimensions, The American Journal of Economics and Sociology, 78:1, p. 137-166. Disponible a: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/ajes.12264

 

Begley, E. and Cahill, S. (2003), Carers: Why Women?, Studies: An Irish Quarterly Review, 92:366, pp. 162-171.

 

Benería, L. (2018) ¿Qué es la economía feminista?, Alternativas Económicas, 6. Disponible a: https://alternativaseconomicas.coop/articulo/que-es-la-economia-feminista

 

Brimblecombe, N. et al. (2018), Unpaid care in England: Future patterns and Potential Support Strategies, ESHCRU at LSE.

 

European Commission, Women’s situation in the labour market. Disponible a: https://ec.europa.eu/info/policies/justice-and-fundamental-rights/gender-equality/women-labour-market-work-life-balance/womens-situation-labour-market_en#gender-segregation-in-the-labour-market

 

European Institute for Gender Equality, Gender Equality Index. Disponible a: https://eige.europa.eu/gender-equality-index/2019/domain/work

 

Mantouvalou, K. (2020), COVID-19 and gender-blind responses: key policies adopted across the UK and EU put many women at risk, LSE British Politics and Policy. Disponible a: https://blogs.lse.ac.uk/politicsandpolicy/covid-19-gender/

 

 

[1] Agenjo‐Calderón, A. i Gálvez‐Muñoz, L. (2019), "Feminist Economics: Theoretical and Political Dimensions", The American Journal of Economics and Sociology, 78:1, p. 137-166. Disponible a: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/ajes.12264

 

[2] Benería, L. (2018) ¿Qué es la economía feminista?, Alternativas Económicas, 6. Disponible a: https://alternativaseconomicas.coop/articulo/que-es-la-economia-feminista

 

 

[3] European Institute for Gender Equality, Gender Equality Index. Disponible a: https://eige.europa.eu/gender-equality-index/2019/domain/work

 

[4] European Commission, Women’s situation in the labour market. Disponible a: https://ec.europa.eu/info/policies/justice-and-fundamental-rights/gender-equality/women-labour-market-work-life-balance/womens-situation-labour-market_en#gender-segregation-in-the-labour-market

 

[5] Brimblecombe, N. et al. (2018), Unpaid care in England: Future patterns and Potential Support Strategies, ESHCRU at LSE.

 

[6] Ibídem.

 

[7] Begley, E. and Cahill, S. (2003), Carers: Why Women?, Studies: An Irish Quarterly Review, 92:366, pp. 162-171.

 

[8] Algú podria argumentar que les dones tenen una inclinació natural o biològica a realizar aquestes feines, mentre que els homes tenen predisposició per feines més tècnico-analítiques. Aquesta argumentació es podria fonamentar en la tesi que hi ha diferències estructurals entre la composició neurològica del cervell dels homes i el de les dones. Tanmateix, hi ha diversos autors, com Rebecca Jordan-Young a Brain storm: the flaws in the science of sex differences, que han qüestionat vehentment la fonamentació científica d’aquestes idees. Trobareu un resum del debat i de les febleses d’aquestes tesis en aquest article.

 

[9] Mantouvalou, K. (2020), “COVID-19 and gender-blind responses: key policies adopted across the UK and EU put many women at risk”, LSE British Politics and Policy. Disponible a: https://blogs.lse.ac.uk/politicsandpolicy/covid-19-gender/

 

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Buscador

Entrevistas

Qué opinan las voces más destacadas sobre los asuntos más candentes.s

Series

Diversos temas tratados con mayor profundidad y extensión en formato de series de artículos monotemáticos

colabora.jpg

Si quieres quieres criticar o complementar este texto, si no compartes su perspectiva, no lo dudes, haznos tu propuesta a la redacción.

¿En desacuerdo con este artículo?

Please reload

Revista Libertalia

Filosofía y Humanidades

  • Twitter - Revista Libertalia
  • Facebook - Revista Libertalia
  • LinkedIn - Revista Libertalia
  • SoundCloud - Revista Libertalia

Revista Libertalia es un proyecto sin ánimo de lucro ni línea editorial centrado en la filosofía y las humanidades.

 

Nuestro objetivo es promover la reflexión seria y profunda entre gente joven de dentro y fuera de la academia, tratando los diversos temas de forma compleja, pero con un lenguaje claro y directo.

 

Si estás interesado en colaborar con nosotros no lo dudes, enviándonos tus textos; nuestro equipo estará a tu disposición para acompañarte en el proceso de edición y publicación;  o bien ayudándonos a financiarnos a través de Patreon. 

Recibe la Newsletter