Immigració als països aturats

17/01/2020

Scott Blake @sunburned_surveyor

 

En l’article anterior, em vaig centrar a explicar les darreres troballes sobre l’impacte (pràcticament nul) de la immigració sobre els sous dels treballadors nadius i sobre la taxa d’atur. Tanmateix, vaig reconèixer que basava les meves explicacions en articles que feien servir exclusivament dades del món anglosaxó (Regne Unit, Estats Units, Canadà i Austràlia, fonamentalment), països que tenen uns nivells d’atur molt baixos comparats amb els de la nostra regió geogràfica: el sud d’Europa. Per tant, avui em disposo a veure si aquelles afirmacions que valien per a països amb molt poc atur, també valen per als estats europeus mediterranis (Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia).

 

En aquest article, responc, d’una banda, si l’impacte pràcticament nul en l’atur i els sous que s’observa en els països anglosaxons, es manté en el món euro-mediterrani. I d’una altra banda, si la principal explicació que es dóna a aquest fenomen amb dades dels USA, Canada, Regne Unit i Austràlia – la complementarietat laboral entre treballadors nadius i immigrants – és vàlida per als països del sud de la Unió Europea.

 

Abans, però, cal una mica de context. Sens dubte, com ja s’ha dit, una de les principals diferències entre països anglosaxons i països euromediterranis, és l’atur. Com tots sabem, el sud d’Europa va ser durament castigat per la crisi econòmica que va començar el 2008. Els nivells d’atur es van disparar (per motius diversos) a tota la regió: Espanya va passar d’un 9,1% d’atur el gener del 2008, a un 26,2% el maig del 2013; Portugal va passar d’un 7,56% el 2008, a un 16,18% el 2013; Itàlia, d’un 6,72% el 2008 a un 12,68% el 2014; i Grècia, d’un 7,76% a un 27,47%. Actualment, els pics dels anys 13 i 14 són aigua passada, però països com Grècia i Espanya encara són lluny dels nivells pre-crisi.

 

 

El gràfic de la Figura 1 mostra com els anys 2007 i el 2008 representen un clar punt d’inflexió pel que fa als nivells d’atur a l’Europa meridional. L’augment de l’atur fou especialment dramàtic a Grècia i a Espanya, però Portugal i, en menor mesura, Itàlia, també van depassar la barrera del 10%.

 

Què va passar, mentrestant, amb la migració? El gràfic de la Figura 2 mostra que, a diferència de la pujada de l’atur, que va afectar tot el sud d’Europa, el comportament migratori no presenta una evolució unànime. Espanya, per exemple, entre el 2007 i el 2012, va passar de rebre gairebé 3 milions d’immigrants, a generar mig milió d’emigrants. Portugal també es convertí en país emissor de migrants entre el 2007 i el 2012, tot i que a nivells molt més baixos. En canvi, durant el mateix període, Itàlia va viure una crescuda notable de la immigració, que es va revertir amb escreix en els cinc anys següents (2012-2017). Finalment, Grècia és l’únic país que s’ha mantingut en migració neta negativa des del 2002.

 

 

 

 

Així doncs, d’entrada, fent un cop d’ull superficial a les dades, és molt difícil establir cap mena de tesi que vinculi atur i immigració al sud d’Europa. El factor clarament disruptor del mercat laboral en aquesta regió del món no va ser pas la immigració, sinó les conseqüències de la crisi financera i econòmica que començà el 2008. Des del 2012-14, l’atur ha seguit una corba descendent a tots quatre països, mentre que la migració ha mantingut tendències totalment diferents a cadascun d’ells.

 

Ara bé, fins aquí només he presentat una fotografia molt general dels temes que ens ocupen – mercat laboral i immigració. Les dades presentades no poden corroborar, per si soles, les tesis presentades més amunt. Per això, cal fer un cop d’ull a estudis que apliquen els models del món anglosaxó a les dades del sud d’Europa.

 

D’entrada, al sud d’Europa s’observa el mateix que als Estats Units i altres països anglòfons: la immigració té un impacte pràcticament nul en els sous i els nivells d’ocupació dels nadius [1]. L’explicació és la mateixa que vaig presentar en l’article anterior, ja que, pel que fa a la complementarietat laboral dels immigrants i els nadius, trobem altra vegada que els resultats coincideixen amb els del món anglosaxó: els treballadors estrangers no substitueixen els treballadors nadius de nivell educatiu similar [2]. La raó té a veure altra vegada amb les capacitats que es requereixen per fer una determinada feina, amb un factor determinant: la llengua. En el cas d’Espanya, un estudi conclou que la immigració afecta l’especialització dels treballadors nadius, que tendeixen a agafar feines amb menys tasques manuals i més tasques comunicatives. Com que les segones tendeixen a estar més ben pagades, el sou dels nadius no queda afectat per l’arribada d’immigrants. Això s’ha observat també a Itàlia, Grècia i Portugal [3]. Aquest mateix efecte el vam comentar ja en l’article anterior per al cas dels Estats Units. El més interessant és que a Espanya, l’impacte de la immigració en la reubicació laboral dels nadius és el doble que als EUA, i afecta més a les dones que als homes [4].

 

Cal destacar que, així com la immigració no té impacte sobre l’atur, l’atur té un impacte especialment fort sobre la immigració. Abans de la crisi, els nivells d’atur dels immigrants a l’Europa meridional era força similar al dels treballadors nadius, a diferència dels que passava a l’Europa septentrional, on la taxa d’atur dels treballadors d’origen estranger duplicava o, fins i tot, triplicava, la dels nadius [5]. Els motius són diversos, però n’hi ha un que sobresurt per damunt de la resta: al sud d’Europa, el creixement econòmic dels 90 i principis dels 2000, va generar una forta demanda de treball poc qualificat. Els immigrants eren contractats per fer feines per les quals estaven sobre-qualificats, però aquest desajust era compensat pel fet de tenir una feina malgrat, en molts casos, no tenir una situació personal regularitzada [6]. Com que les crisis econòmiques tenen, en general, un impacte més fort sobre els treballadors que fan feines poc qualificades, no és sorprenent que els immigrants fossin un col·lectiu particularment afectat a partir del 2008.

 

Tanmateix, hi ha estudis que han intentat determinar si la discriminació contra la població estrangera va jugar un paper en la forta pujada de la desocupació entre els immigrants durant la darrera crisi econòmica – per exemple, a Espanya, entre el 2008 i el 2010, la taxa d’atur de les persones immigrants va pujar més de 16 punts percentuals, mentre que la de la població espanyola tan sols ho va fer en un 6% [7]. A això s’hi ha d’afegir una probabilitat més gran de perdre la feina i una dificultat més gran de trobar-ne de nova si s’és immigrant. Els resultats d’aquests estudis no són concloents, però indiquen que, en períodes de crisi, ser estranger té un pes significatiu en la probabilitat de perdre la feina.

 

Els dos articles que he escrit sobre l’impacte de la immigració en el mercat laboral, un centrant-me en els principals estudis dels Estats Units, el Regne Unit, el Canadà i Austràlia, i l’altre centrant-me en l’Europa meridional, han resumit el consens que existeix entre els economistes respecte l’efecte econòmic de la immigració: la immigració no perjudica els treballadors nadius, ni pel que fa a la disponibilitat de feina ni pel que fa als sous. De fet, l’arribada d’immigrants és molt sovint positiva per l’economia del país receptor, perquè rejoveneix la població, incrementa els nivells de natalitat i augmenta el nombre de consumidors [8].

 

Així doncs, tot discurs contrari a la immigració, o bé parteix de mentides, o bé es fonamenta en els efectes extra-econòmics de la immigració, com per exemple l’augment de la diversitat racial, cultural i lingüística. Aquests efectes no són gens menyspreables i requereixen una discussió aprofundida per tal d’identificar-ne un ús demagògic que redueix la qüestió a una oposició entre el “nosaltres” i l’ “ells”.

 

 

 

[1] Hi ha molts articles que poden servir de referència. Per tot Europa (incloent Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal), vegeu, per exemple: D’Amuri, F. and Peri, G. (2014), “Immigration, Jobs, and Employment Protection: evidence from Europe before and during the Great Recession”, Journal of the European Economic Association, 12(2):432–464. Per a Espanya en particular, vegeu, per exemple: Carrasco, Jimeno y Ortega (2008), “The Effect of Immigration on the Labor Market Performance of Native-Born Workers: Some Evidence for Spain”, Journal of Population Economics, 21-3, p. 627-648; Herrarte, Medina y Vicéns (2007), “Cambios en la situación laboral de la población española ante el incremento de la inmigración”, Ekonomiaz, número 66, p. 330-349.

 

[2] Amuedo-Durantes, C. and de la Rica, S. (2011), “Complements or Substitutes? Task Specialization by Gender and Nativity in Spain”, Labour Economics, 18:5, p. 697-707.

 

[3] D’Amuri, F. and Peri, G. (2014), “Immigration, Jobs, and Employment Protection: evidence from Europe before and during the Great Recession”, Journal of the European Economic Association”, 12(2):432–464.

 

[4] Amuedo-Durantes, C. and de la Rica, S. (2011), “Complements or Substitutes? Task Specialization by Gender and Nativity in Spain”, Labour Economics, 18:5, p. 697-707.

 

[5] Reyneri, E. (2010), “L’impatto della crisi sull’inserimento degli immigrati nel mercato del lavoro dell’Italia e degli altri paesi dell’Europa meridionale”, PRISMA (2), 17-33.

 

[6] Reyneri, E. and Fullin, G. (2008) “New immigration and labour markets in western Europe: a trade-off between unemployment and job quality?”, Transfer, vol. 14, n. 4, winter, pp. 573-588.

 

[7] Medina, E., Herrarte, A. y Vicéns, J. (2010), “Inmigración y desempleo en España: impacto de la crisis económica”, Retos económicos derivados de la inmigración económica en España, ICE, N.º 854 ICE

 

[8] De la Rica, S. (2017), “Los efectos económicos de la inmigración: evidencia empírica”, Globalización, Integración y Desarrollo Económico, ICE, nº 896.

 

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Buscador

Entrevistas

Qué opinan las voces más destacadas sobre los asuntos más candentes.s

Series

Diversos temas tratados con mayor profundidad y extensión en formato de series de artículos monotemáticos

colabora.jpg

Si quieres quieres criticar o complementar este texto, si no compartes su perspectiva, no lo dudes, haznos tu propuesta a la redacción.

¿En desacuerdo con este artículo?

Please reload

Revista Libertalia

Filosofía y Humanidades

  • Twitter - Revista Libertalia
  • Facebook - Revista Libertalia
  • LinkedIn - Revista Libertalia
  • SoundCloud - Revista Libertalia

Revista Libertalia es un proyecto sin ánimo de lucro ni línea editorial centrado en la filosofía y las humanidades.

 

Nuestro objetivo es promover la reflexión seria y profunda entre gente joven de dentro y fuera de la academia, tratando los diversos temas de forma compleja, pero con un lenguaje claro y directo.

 

Si estás interesado en colaborar con nosotros no lo dudes, enviándonos tus textos; nuestro equipo estará a tu disposición para acompañarte en el proceso de edición y publicación;  o bien ayudándonos a financiarnos a través de Patreon. 

Recibe la Newsletter