Qui són i què hi vénen a fer, aquí? Diversitat de la immigració i impacte en el mercat laboral

30/11/2019

Christopher Burns @christopher__burns

 

 

Estem acostumats a sentir a parlar dels immigrants com un grup homogeni a qui se li atribueixen unes característiques determinades. En funció del país on vivim, tenim una certa idea preconcebuda de qui és immigrant - generalment, gent que prové de països més pobres que el nostre i que segurament té un aspecte físic diferent. Difícilment incloem en aquesta idea tota aquella gent que prové de països tan o més benestants que el nostre, i que és més blanca, més rossa i parla més bé l’anglès. Per a aquests, hem inventat una paraula i tot: expats. Sona molt millor i ens evita haver de repensar alguns prejudicis força estesos. Ens ajuda a normalitzar el tracte descaradament diferenciat que reben els immigrants en funció del seu origen, del seu nivell educatiu i del seu físic. A més a més, ens evita haver de concebre la immigració amb totes les seves complexitats, diferències i desigualtats.

 

Aquesta simplificació, que fonamentalment tracta els immigrants com un grup homogeni, no es limita al discurs que podem sentir a certs partits polítics o en certes converses a peu de carrer. També els models econòmics, fins fa poc, tractaven els immigrants com una realitat homogènia. Per explicar l’impacte de la immigració en els salaris, durant els anys 80 i 90, els economistes feien servir el “model canònic”. Aquest model considerava la immigració com un grup compacte que aportava mà d’obra homogènia al país receptor. Com a resultat, el model predeia que l’augment de mà d’obra aniria lligat a una baixada de la demanda de força laboral (hi hauria més treballadors buscant feina, i per tant, menys feines disponibles), i una estabilització a llarg termini. Així, l’anàlisi es limitava a determinar la magnitud de l’impacte negatiu de la immigració a curt termini, en funció de l’elasticitat del mercat laboral [1].

 

Però en els darrers anys, s’ha començat a donar importància conceptual a la diversitat de la immigració. Qui immigra (i com de divers és el grup que ho fa) és un aspecte imprescindible per analitzar l’impacte de la immigració en el país receptor, i més específicament, l’impacte en el mercat laboral. Els models econòmics han anat introduint diverses variables per tal de tenir en compte diversos aspectes, entre els quals destaquen les diferències de nivell educatiu, ja que l’educació rebuda en bona mesura determina la mena de feines que els immigrants tenen més probabilitat de poder i voler agafar.

 

Mirem, per exemple, el país que rep més immigrants del món en nombres absoluts: els Estats Units [2]. Els immigrants que arriben al EUA presenten una forta desigualtat educativa, que es reflecteix en dades com la següent: del total de treballadors (nascuts o no als EUA) sense educació secundària, el 40% són vinguts de fora; alhora, dels treballadors amb un doctorat, el 30% són també immigrants [3].

 

Hi ha un cert consens (no sense excepcions importants) que, pel que fa al nivell educatiu, la línia divisòria rellevant per analitzar l’impacte de la immigració en el mercat laboral és la que separa aquells que tenen una carrera universitària d’aquells que no en tenen. Aquests dos grups tenen accés a feines molt diferents, fan servis habilitats i tecnologies diferents, i tenen sous molt diferents. El que sobretot ens interessa aquí és veure els tipus de feina que fan aquests dos grups diferenciats d’immigrants, i fins a quin punt competeixen amb els autòctons per accedir-hi. Si dividim, com fa Peri, els tipus de feina que es poden fer sense una carrera universitària i amb carrera universitària, podem obtenir dues grans tipologies per nivell educatiu: sense un grau universitari, es pot tenir accés a feines manuals i a feines no manuals (de comunicació i interacció), amb grau universitari, s’accedeix a feines analítico-matemàtiques, o a feines de gestió i comunicació. Segons dades del govern dels EUA analitzades per Peri, els treballadors immigrants que no han anat a la universitat es concentren en les feines manuals, i els que sí que hi han anat, en les analítico-matemàtiques. Aquesta distribució s’explica per diversos motius, com per exemple que els immigrants tendeixen a allunyar-se de feines que requereixen un alt grau de domini de la llengua del país receptor (especialment si no coincideix amb la seva llengua materna), i tenen més possibilitats en aquelles feines que permeten la utilització de coneixements i habilitats transferibles (com les tasques manuals i el càlcul matemàtic) [4].

 

Així doncs, d’entrada ja veiem que l’impacte de la immigració no és homogeni ni transversal en el mercat laboral, sinó que hi impacta de manera diversa en funció de les tasques i habilitats requerides. Un dels aspectes més interessants d’aquest fenomen són les respostes que hi donen els autòctons, que tendiran a allunyar-se de les tasques preferides pels immigrants i a acostar-se a les que les complementen. Alhora, aquest ajust tindrà ecos en el l’etapa educativa dels nadius. Hi ha estudis que indiquen que en zones amb un fort influx d’immigrants sense educació universitària, creix el nombre de nadius que acaben la secundària [5]. A més a més, s’observen canvis també en la tria de les àrees d’estudi. Aquestes respostes redueixen la competitivitat entre treballadors immigrants i nadius, i n’augmenten la complementarietat [6].

 

Un altre aspecte que s’ha començat a tenir en compte en els models més recents són les externalitats de la immigració, és a dir, els efectes que l’activitat econòmica dels immigrants té sobre la societat. Els economistes inclouen ara consideracions com, per exemple, la tendència dels immigrants de viure en zones urbanes, cosa que fa que augmenti la densitat de l’activitat econòmica, o l’impacte positiu que la diversitat cultural té en la innovació i la productivitat.[7]

 

A conseqüència tant de la complementarietat entre treballadors nadius i immigrants, que tendeix a créixer a mesura que la població autòctona adapta la seva aproximació al mercat laboral, com de les externalitats de la immigració, els estudis empírics que treballen dades dels Estats Units mostren, a mitjà (una dècada) i llarg (més d’una dècada) termini, un efecte pràcticament nul (o lleugerament positiu) de la immigració en els sous dels nadius, independentment de si aquests es consideren com un tot o per grup educatiu [8].

 

La complementarietat entre treballadors nadius i treballadors immigrants no és pas fenomen que no només s’observa als EUA, sinó també en països europeus. Al Regne Unit, per exemple, tampoc no hi ha cap evidència per afirmar que l’arribada d’immigrants té efectes negatius sobre els sous dels nadius. Ans al contrari: s’ha detectat un efecte lleugerament positiu[9]. L’explicació es troba altra vegada en el fet que les aptituds i coneixements que aporten els immigrants complementen les dels nadius, i es produeix un reforç de les activitats d’emprenedoria.

 

Tot plegat té encara una altra conseqüència: no hi ha cap correlació entre immigració i atur. Més en general, no existeix cap correlació a llarg termini entre la destrucció de llocs de treball i un augment de la mà d’obra disponible (ja sigui per un creixement de la immigració, per un augment de la fertilitat o per la incorporació de la dona en el mercat laboral) [10].

 

Per acabar, voldria només assenyalar que aquest article ha resumit (molt breument) les tendències i algunes conclusions de la recerca acadèmica dels països anglosaxons sobre la diversitat de la immigració i els seus efectes en el mercat laboral. La literatura referenciada, i altra literatura consultada, fa servir gairebé exclusivament com a casos d’anàlisi els EUA, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda. Considero que és interessant observar aquests països, perquè bona part del seu discurs polític actual gira entorn d’idees clarament errònies sobre els immigrants i l’impacte que tenen en els salaris dels treballadors nadius - no cal recordar els eslògans de Trump o dels partidaris del Brèxit. Tanmateix, tots ells són països amb nivells d’atur per sota del 6%, segons les darreres dades de l’OCDE [11]. Per tant, d’una banda, és prematur extreure conclusions normatives de res del que s’ha dit aquí, tot i que alguns arguments queden clarament debilitats. D’una altra banda, caldria veure si els resultats que s’han anat presentant al llarg d’aquest article segueixen sent vàlids en països amb nivells d’atur molt més elevats, o amb altres tipus de fragmentació de la immigració per nivell educatiu. Ho explorarem en l’article vinent.

 

[1] Peri, G. (2016), “Immigrants, productivity and Labor Markets”, Journal of Economic Persperctives, Vol. 30-4, p. 3-30.

 

[2] Recomano fer un cop d’ull a aquesta representació gràfica dels fluxos migratoris mundials: http://metrocosm.com/global-migration-map.html

 

[3] Peri, 2016: 10.

 

[4] Peri, 2016: 13-14.

 

[5] Hunt, J. (2012), “The Impact of Immigration on the Educational Attainment of Natives”, NBER Working Papers 18047.

 

[6] Peri, 2016: 14.

 

[7] Di Giovanni, Levchenko, Ortega (2015), ““A Global View of Cross-Border Migration.” Journal of the European Economic Association 13(1): 168–202.

 

[8] Peri, 2016: 18; Ottaviano, Gianmarco I. P., and Giovanni Peri. (2012), “Rethinking the Effect of Immigration on

Wages.” Journal of the European Economic Association 10(1): 152–97.

 

[9] McGovern, P. (2007), “Immigration, Labour Markets and Employment Relations: Problems and Prospects”, British Journal of Industrial Relations, 45:2, 217-235.

 

[10] Manning, A. Video: “Do Migrants Take Away Jobs?”, Migration Matters. Accessible a: http://migrationmatters.me/episode/do-migrants-take-away-jobs/

 

[11] OECD, Unemployment rate. Disponible a: https://data.oecd.org/unemp/unemployment-rate.htm

 

 

 

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Buscador

Entrevistas

Qué opinan las voces más destacadas sobre los asuntos más candentes.s

Series

Diversos temas tratados con mayor profundidad y extensión en formato de series de artículos monotemáticos

colabora.jpg

¿En desacuerdo con este artículo?

Si quieres quieres criticar o complementar este texto, si no compartes su perspectiva, no lo dudes, haznos tu propuesta a la redacción.

Please reload

Revista Libertalia

Filosofía y Humanidades

  • Twitter - Revista Libertalia
  • Facebook - Revista Libertalia
  • LinkedIn - Revista Libertalia
  • SoundCloud - Revista Libertalia

Revista Libertalia es un proyecto sin ánimo de lucro ni línea editorial centrado en la filosofía y las humanidades.

 

Nuestro objetivo es promover la reflexión seria y profunda entre gente joven de dentro y fuera de la academia, tratando los diversos temas de forma compleja, pero con un lenguaje claro y directo.

 

Si estás interesado en colaborar con nosotros no lo dudes, enviándonos tus textos; nuestro equipo estará a tu disposición para acompañarte en el proceso de edición y publicación;  o bien ayudándonos a financiarnos a través de Patreon. 

Recibe la Newsletter